La psicologia infantil i juvenil s’encarrega de l’estudi del comportament del menor, des del seu naixement fins a la seva joventut. Se centra en el desenvolupament físic, motor, cognitiu, perceptiu, afectiu i social. Són objecte de la psicologia infantil i juvenil problemàtiques com:
-Trastorns del desenvolupament- són problemes severs, crònics i que afecten la vida quotidiana del menor. Poden ser físics (ceguesa), acceptar a les capacitats mentals (problemes d’aprenentatge) o una combinació de tots dos (Síndrome de Down).
-Trastorns de l’Aprenentatge- es defineixen com a dificultats, inesperades, específiques i persistents per a l’adquisició d’un aprenentatge,
malgrat un nivell d’intel·ligència i oportunitats socioculturals adequades. Els principals són: Dislèxia, Discalcúlia, Disgrafia, Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, Trastorn de l’Espectre Autista, Discapacitat intel·lectual.
-Problemàtiques relacionades amb les habilitats socials.
-Problemes de conducta i emocionals.
-Control d’Impulsos- Conductes de desafiament constant als límits i les normes establertes socialment o per una autoritat pròxima al menor, agressivitat i falta de control.
-Problemes sexuals en l’adolescència.
-Addicció a les noves tecnologies- Psicoteràpia adaptada a les addiccions a les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (mòbil, internet i videojocs).
-Relacions familiars alterades- Ajuda en l’establiment de pautes de comunicació i conductuals entre pares-fills o germans.
-Canvis del Cicle Vital- Problemàtiques en l’adaptació d’etapes i canvis en la vida; separacions, canvis de residència, malalties o morts pròximes, etc
